RELAT DEL PESSEBRE
Natzaret un
petit poble de muntanya, humil i ignorat pels homes, amb cases blanques de
pedra, va ser l’escollit per Déu per començar la història de Jesús.
Les gents de
Natzaret somiaven amb un millor destí. Imaginaven un gran imperi universal amb
un Messies que imposaria la seva voluntat sota les claus de l’amor i la
honestedat.
Les
converses sobre el seu futur eren una característica de les gents de Natzaret.
Tenien ganes de salvació, de justícia i de perdó!
Natzaret per
la seva situació estratègica, situat en el camí que venia d’Egipte i anava a
Damasc, era un important lloc de pas de passatgers i mercaderies.
Aquí vivia Josep un jove artesà de
certa posició, procedia d’una família benestant, descendent directe del Rei
David.
Maria, una bonica noia, filla de
Joaquim i Anna, s’encarregava de les tasques diàries de l’època: anar a buscar
aigua a la font, coure el pa, teixir, anar al rentador,…
Un bon dia l’Arcàngel Gabriel, enviat
per Déu, s’apareix a Maria i li anuncia que serà la Mare de Déu. Maria se sent
confusa, una noia de 18 anys, soltera i compromesa amb Josep.
L’àngel li proclama que engendrarà el
fill de l’Altíssim per obra de l’Esperit Sant, donarà a llum un Nen que tindrà
per nom Jesús.
Jesús salvarà al seu poble del pecat,
regnarà per sempre en un regne que no tindrà fi.
Maria accepta la paraula de
l’Arcàngel Gabriel.
Cèsar August, emperador romà, va promulgar
un edicte en què anunciava per tota Palestina que tots els jueus havien
d’empadronar-se al lloc d’origen.
Josep, casat amb Maria, havia d’anar
a empadronar-se, des de Natzaret, a la regió de Galilea, cap a la ciutat de
David, Betlem, a Judea.
El camí cap a Betlem era llarg i dur. Maria
estava en avançat estat de gestació.
Betlem, en l’època dels
empadronaments rebia més gent de l’habitual. Els jueus dels pobles propers
buscaven posada per poder passar la nit.
Molt pròxim a Betlem, hi havia Jerusalem,
la ciutat santa per excel·lència. A la part alta de la ciutat, on vivien les
classes adinerades, hi havia el palau
d’Herodes.
A Betlem hi podem veure diferents
artesans, treballant de cara al carrer, el ferrer, amb el foc de la farga
sempre viu, el ceramista, el pastisser,...
Josep i Maria esgotats pel llarg camí
no aconsegueixen trobar lloc en cap posada.
En el silenci de la nit, Jesús neix
en una establia. En un bressol entre la palla, la mare l’en gronxa i el pare ho
contempla embadalit. Ha arribat la Salvació als homes.
El rei del Cel, un nen tan petit,
tendre i pobre.
Els pastors, que passaven la nit en
el camp vetllant els seus ramats, reben la Bona Nova, l’Àngel de Déu els hi
anuncia el Naixement del Messies:
“us ha nascut un Salvador a prop d’aquí, en
una establia el trobareu”.
I anàrem tots cap a Betlem! Anunciant,
amb alegria, el Naixement a totes les gents.
El petit infant ha portat l’alegria i
l’amor. Els pastors l’adoren i les criatures li canten sota la llum dels
estels.
En aquells dies van arribar
d’Orient uns Reis buscant el Rei dels jueus, que acabava
de néixer, guiats per la llum de l’estel
de Betlem, a l’establia el venen a adorar, portant-li or, encens i mirra.
Jesús, Rei de Reis, Déu a la Terra, l’home que ha vingut per salvar al seu
poble.
Herodes al sentir l’anunci del nou
Rei, per la inquietud de defensar el seu regne, ordena a la seva guàrdia que
mati a tots els infants menors de dos anys.
L’ordre d’Herodes posa en perill a
Jesús. Josep, avisat en somnis per l’àngel, porta la seva família cap a Egipte.
Després de la mort del rei Herodes,
l’Àngel es torna aparèixer a Josep en somnis. Jesús, Maria i Josep tornen cap a
Natzaret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada